Història


El 4D Health és fruit d'una iniciativa particular. El projecte va ser idea del metge cirurgià igualadí Dr. Enric Macarulla i més endavant s'hi va afegir la directiva Àngels Chacón, del món empresarial. En el marc del Màster d’Educació Mèdica, el Dr. Macarulla va concretar tot el coneixement i experiència adquirits en la pràctica de la simulació en un estudi sobre la creació d’un centre de simulació. El 2010 el projecte anava endavant gràcies a la dinamització coordinada per Àngels Chacón, i va ser llavors quan nasqué la idea de reutilitzar l’antic Hospital d’Igualada per a ubicar-hi el centre. El mateix any, l’Ajuntament d’Igualada contribuí al projecte sol·licitant el fons europeu FEDER d’Innovació per a les obres d’adequació de l’edifici. El 2011 es van iniciar les obres de rehabilitació integral i la primera fase es va enllestir l’any 2014, moment en què es posà en marxa l'equipament amb diverses proves pilot. El centre entrà en ple funcionament l’any 2015.

L’origen de l’edifici
La primera notícia documentada de l'Hospital d'Igualada és de l'any 1282, i al llarg de la seva història i fins el segle XIX es va ubicar a l'interior de les muralles de la ciutat, al carrer de Sant Bartomeu i tocant a les muralles.
Davant de la necessitat de nous espais per a l’hospital, el 1835 es va cedir un convent de frares caputxins abandonat, ubicat a l’actual Passeig Verdaguer, que es convertí en el nou edifici de l’Hospital d’Igualada l’any 1845.

Les primeres reformes de l’hospital
La primera construcció de l’hospital parteix de l’edifici situat al sud, des d’on es començaren a fer ampliacions perpendiculars. Es feren uns patis de ventilació que permetien interiors destinats a les sales dels malalts, i en un dels patis s’hi construí una cisterna per al subministrament d’aigua l’any 1861. El 1887 es va construir el cos central de l’edifici i es canvià l’accés, que passà a ser pel Passeig Verdaguer.

Segle XX: l’Hospital d’Igualada és un hospital comarcal de referència
El 1932 es va construir una nova ala d’habitacions individuals que rebé el nom de La clínica, i els baixos d’aquest edifici acolliren, l’any 1950, les dependències per a malalts infecciosos. Als anys 60 es va crear una escola d’infermeria i s’amplià l’edifici amb dues plantes a sobre de La clínica: la segona planta es destinà al pavelló de maternitat i la tercera als dormitoris de la residència per a les estudiants d’infermeria. Als anys 90 es va fer l’última remodelació important, cobrint la planta baixa del pati central per ubicar-hi la sala d’espera de consultes externes.