La formació s’ha dut a terme a través de la metodologia de la simulació com a eina d’aprenentatge

El centre 4D Health ha implementat una projecte formatiu dirigit a fisioterapeutes de dues entitats sanitàries de la comarca l’Anoia, l’Hospital Universitari d’Igualada del Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA), i els equips d’Atenció Primària de l’Anoia, de l’Institut Català de la Salut (ICS). La formació ha contribuït a actualitzar coneixements per comprendre millor les persones afectades de dolor múscul-esquelètic, oferint eines orientades a estructurar, ordenar i optimitzar el procés de raonament clínic quan són ateses.

El projecte formatiu s’ha dut a terme principalment a través de la metodologia d'aprenentatge amb simulació, mitjançant la visualització, anàlisi i reflexió de casos clínics. A través d’aquesta eina formativa, els fisioterapeutes han après a posar en pràctica un procés de raonament clínic en el que integren el diferents models de dolor, així com a identificar les estratègies de tractament més adequades segons el mecanisme de dolor predominant en el pacient.

La simulació és una metodologia innovadora que proporciona un nou mètode d'aprenentatge i entrenament. Actualment s'està integrant de forma molt freqüent en la formació a les universitats, però també s'està utilitzant en els centres sanitaris com a eina de formació especialitzada, contínua i de reciclatge dels professionals.

Com a eina formativa, la simulació complementa i enriqueix el procés d'aprenentatge, permetent la consolidació dels coneixements, habilitats tècniques i no tècniques així com les aptituds adquirides durant la carrera professional.

Aimar Orio, docent de d’aquesta activitat, explica que el dolor crònic no és només un fet biològic, sinó que es tracta d'un fenomen complexe, transversal a les diferents dimensions de la persona: biològica, psicològica i social. Actualment es considera una pandèmia i les prediccions indiquen que en el segle XXI anirà en augment. En els últims anys, l'avenç tecnològic i científic ha permès conèixer nous aspectes de la neurofisiologia del dolor, i conseqüència d'això, s'han desenvolupat models de dolor més dinàmics i de més abast que proporcionen una conceptualització del dolor molt diferent al que s'ensenyava clàssicament.

La implementació d'aquests nous models durant la practica clínica, juntament a la cada vegada més habitual inclusió del fisioterapeuta com a professional sanitari de primera elecció, fan que sigui fonamental l'aplicació d’un bon procés de raonament clínic per poder establir un correcte diagnòstic diferencial, i d'aquesta manera salvaguardar la integritat del pacient, oferir protecció i seguretat clínica davant de possibles respostes iatrogèniques, i al seu torn disposar d’informació rellevant sobre l'àmbit multidimensional que envolta l'experiència dolorosa.

Aquests nous models no només han influït en el procés de raonament clínic, sinó que també han canviat la manera en què els professionals aborden el pacient amb dolor múscul esquelètic. És per això, que per poder millorar els resultats en l’àmbit assistencial, és necessària la formació dels fisioterapeutes en l’adquisició d’habilitats i tècniques específiques de tractament i maneig del pacient amb dolor múscul-esquelètic.

Aimar Orio explica que, degut a la naturalesa multidimensional del dolor, sovint els fisioterapeutes presenten una mancança d’eines per  analitzar, entendre, acompanyar i ajudar a la persona afectada de dolor múscul-esquelètic.

Aquesta formació pretén ajudar cobrir aquestes necessitats formatives aprofundint en els conceptes generals en que es basa un bon procés de raonament clínic; els biaixos cognitius existents durant aquest procés cognitiu; els diferents models existents a l’hora de dur-lo a terme; el sistema de banderes com a mètode de screening clínic; la presa de decisions clíniques durant la construcció d’hipòtesis diagnòstiques; així com la capacitat de poder identificar el mecanisme patobiològic predominant en el dolor del pacient.

Finalment, aquest curs també ha ajudat als fisioterapeutes a poder obtenir diagnòstics diferencials més fiables, mitjançant l’optimització en l’ús de diferents tests d’exploració física.

L’aplicació d’aprenentatge experiencial, com és la simulació, durant la formació de metodologies ha ajudat als professionals a potenciar el seu aprenentatge, mitjançant la reflexió i anàlisi crítica que es realitza durant el debriefing, i alhora els ha permès una major transferència dels coneixements en la seva pràctica clínica diària.